Els Jocs de la vergonya

Aquí està la història mai explicada
De la repressió, dels jocs del 92
De com van canviar la vida
de tot un poble amb la tortura,
fent callar la gent activa
enviant joves a la presó

I si ets català, ja pots tremolar
Com que ets rebel, cap a la model
Que amb capa i tricorni, i tots fent-se l’orni
Torna el garrot vil, de la guardia civil

I la premsa calla, tururú
És una vergonya, tururú
Tapa les tortures, tururú
Ai quins malparits

I els polítics callen, tururú
En Garzón actua, tururú
Quanta impunitat, tururú

Per raó d’Estat
Ella és la vigila
Qui insulta i qui agredeix
A cops de porra i pistola
D’aquí li ve el seu poder

Ella té molt poder
Ella té molt poder
La policia és poderosa
La policia té molt poder

I es varen fer manis, i no van poder
programes de ràdio, i no van poder
Actes solidaris, i no van poder
Denúncies macabres, i no van poder

I la premsa calla, tururú...
I els polítics callen, tururú...

Passant així, les olimpíades Tanquil·les
Van silenciar tota reivindicació
Tapaven les estelades i les pancartes
Que els molestaven,
El Freedom for catalonia
Van censurar-lo a tot el món

I si ets català....
I la premsa calla, tururú...
I els polítics callen, tururú...

Ella és la vigila.....
Ella té molt poder...

I al final, Portant Espanya a judici,
Fou condemnat, pel tribunal d’Estrasburg
No varen poder tornar
tota l’alegria dels qui patiren, no no!
Però va servir de lliçó
pels que mai tindran perdó.


I si ets català....
I la premsa calla, tururú...
I els polítics callen, tururú...

Ella és la vigila.....
Ella té molt poder...

(J. Domingo)