Aquest és un espai on trobareu tota la informació sobre el nou CD de Terratombats. Perquè el món és una barberia, un espai carregat de gent que només et vol prendre el pèl.
Terratombats: Rumba amb afecte, rumba amb respecte
Terratombats beu dels clàssics de la rumba del país, amb el respecte d’una banda “profana” en un àmbit tan complex com és la rumba catalana. És per això, que s’acosta a aquest gènere musical amb l’afecte per les melodies, sons i tonades que paios i gitanos han donat a la rumba, de generació en generació; amb un respecte escrupulós i sense cap mena d’intenció de profanar el ric patrimoni de la rumba catalana. Queda molt per aprendre i per conèixer; i aquest treball vol ser només un petit pas d’inici.
[El Pare Noel [Que no et prengui el pèl]]
La tradició nadalenca del pare noel (o pare nadal) prové dels països anglosaxons i s’ha introduït amb força al nostre país, tant que actualment amenaça les tradicions pròpies com poden ser els reis, els pastorets o el tió. La figura del pare noel, usada com a icona de la globalització i difosa a tort i a dret per mitjans de comunicació, cadenes multinacionals,... ha copat bona part de l’atenció de les festivitats nadalenques a casa nostra i, avui en dia, ha anat més enllà d’allò desitjable creant un rebuig important. Sovint va acompanyada de la promoció ferotge del consumisme nadalenc. Des del darrers anys, s’impulsen diferents iniciatives crítiques amb aquesta figura, que reivindiquen els elements propis del Nadal a casa nostra.
Més informació:
http://www.elblocdelparenoel.blogspot.com/
[La Ratafia]
La ratafia (o ratassia) és un licor de nous verdes que té un gran arrelament a casa nostra. Segurament molts dels nostres avantpassats més propers feien ratafia casolana; aquesta és una tradició que ha perdurat al llarg dels anys i que ha passat de pares a fills. Una infinitat d’herbes, barrejada amb aiguardent i nous verdes en són la recepta que se sol elaborar pels volts de sant Joan i després de quaranta dies a sol i serena, es deixa reposar una temporada.
La ratafia és un licor especial, que avui en dia pretén ser recuperat a través de diferents iniciatives lúdiques i culturals. Concursos i fires de ratafia intenten recuperar el gust per fer ratafia.
Més informació
Jaume Fàbrega – El llibre de la Ratafia – Cossetània edicions
http://www.ratafia.cat
[La Rumba del Calçot]
La calçotada és un àpat popular, propi de les terres de Valls però que s’ha estès a tot el nostre territori, com un acte que va més enllà d’una simple trobada Ha esdevingut una jornada gastronòmica, que ben sovint s’aprofita perquè coneguts o desconeguts s’apleguin al voltant d’una taula i celebrin un dels rituals més curiosos que coneixem. Una salsa amb secret que li dóna tota la gràcia i un acompanyament per diverses begudes i viandes és imprescindible per a celebrar aquesta festa de la nostra gastronomia.
Més informació
[Els Jocs de la Vergonya]
L’any 1986, el Comitè Olímpic Internacional reunit a Lausana va designar Barcelona com a seu dels jocs olímpics de l’any 1992. A més de la notable transformació urbanística i social que va patir la ciutat i el país en els anys previs als jocs, l’Estat (amb la complicitat de les autoritats “locals”) es va encarregar de prevenir tota protesta catalana durant els jocs. Així, l’any 1991 el jutge Garzón va endegar una campanya contra l’independentisme català, amb la detenció de més de 40 catalans, molts dels quals detinguts sota l’anomenada llei antiterrorista i patint tortures i vexacions de la Guàrdia Civil. L’anomenada “operació Garzón” perseguia la criminalització de l’independentisme i la silenciació de qualsevol reivindicació durant els jocs.
12 anys més tard, el Tribuna d’Estrasburg va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat els fets, però avui en dia alguns dels implicats continuen amb la lluita contra la injustícia i la tortura.
Més informació:
David Bassa – L’Operació Garzón: un balanç de Barcelona’92 – Llibres de l’Índex
http://www.proutortura.net/
[L'himne del Patge Faruk]
El patge Faruk arriba cada any puntualment el 28 de desembre a Igualada per portar la il·lusió als més petits. Es tracta d’una de les figures més populars dels reis d’Igualada, una celebració centenària que compta amb una de les cavalcades més espectaculars del país. El patge Faruk és un personatge que s’ha fet popular a través de la ràdio, advertint als més petits sobre les dolenteries o bé suggerint que s’havien de portar bé si volien rebre els regals que volien. Terratombats en fa una versió molt especial, d’una melodia autènticament popular entre igualadins petits i grans, que ha transcendit el seu àmbit.
Més informació: